Autor/s: Joan Jofra
Abans de veure com podem fer arribar el senyal WI-FI, una mica d’explicacions: WI-FI és la contracció de WIreless Fidelity, fidelitat sense fils, s’aplica a tots els sistemes de xarxes sense fils basats en l’estàndard IEEE 802.11 (Institute of Electrical and Electronics Engineers) però, en general en termes col·loquials, es fa servir com a sinònim de xarxa sense fils (WLAN) encara que, de vegades, no s’ajusti a les especificacions de l'IEEE.
Avui en dia molts dels nostres dispositius es connecten via Wi-Fi, ja siguin els més coneguts, com el nostre ordinador, la pissarreta, el telèfon, com d’altres no tan coneguts com aparells amb necessitats de connexió WI-FI: la tele, la consola de jocs, algunes càmeres de foto, impressores, reproductors de música... La llista és llarga i ja qualsevol dispositiu pot disposar d’una connexió WI-FI, l’exemple de dispositiu més petit deu ser el de les targetes SD de càmeres de foto que, autònomament, es poden connectar a una xarxa WI-FI per enviar còpia de les nostres fotos (http://www.eye.fi)
Tipus de wifi
Amb el temps s’han definit models de WI-FI cada vegada més potents, de velocitat i de distància; recordeu que el punt d’accés (normalment l’encaminador) i el dispositiu que voleu connectar han de ‘parlar’ el mateix llenguatge
—L’original, el 802.11b, arriba fins a 11 Mbps, però si no tenim bona recepció cau a 5,5 2 o 1 Mbps, fa servir la banda de freqüències de 2,4 ghz, igual que els microones, bluetooth, telèfons, en condicions òptimes arriba fins a 35m a interiors, i ifns a 100 m a l’exterior
—El 802.11g és una millora que fa que arribi fins a 54 Mbps, amb els mateixos 35m interiors i 100 m exterior
—Un estàndard que quasi no es fa servir és el 802.11a, també arriba fins a 54 Mbps, però fa servir la banda de 5ghz i té menys interferències
—I el més modern és el 802.11n que arriba fins a 100 Mbps (fins a 270 Mbps en condicions especials i opcionalment pot funcionar a 5 ghz) i pot duplicar la llargada fins al doble, 70 mts.
Quan més lluny estiguem del punt d’accés (l’encaminador) menys velocitat tindrem, i tingueu present que la velocitat es reparteix entre tots els dispositius connectats a un mateix punt d’accés que facin servir la connexió (els que estiguin parats no valen :) Però sigueu conscients que, al final, la velocitat màxima serà la de la nostra connexió a internet, així que si tenim una ADSL de 10 Mbps no cal que canviem l’encaminador per un que tingui un WI-FI de 270 Mbps :)
Antenes
Tots els dispositius WI-FI tenen antenes que emeten el senyal de forma omnidireccional, alguns tenen antenes externes ben visibles, d’altres internes, com podeu imaginar les antenes externes són més potents i permeten ampliar el camp d’acció del senyal.
Per millorar la recepció del senyal una solució senzilla és posar l’encaminador (el router) ben amunt, quan més amunt millor i separat de les parets i elements metàlics, d’altres vegades pot funcionar posar en vertical en lloc d’horitzontal, o allunyar-lo de dispositius que facin servir el mateix tipus de senyal (telèfons sense fils, microones, etc)
Si té antenes exteriors, o connector per posar-hi una antena exterior, hi han antenes més grans que permeten ampliar el radi d’acció (antenes amb més guany) i, de vegades, simplement així podem arribar a on abans no arribàvem.
Si necessitem ampliar el radi d’acció a l’exterior, podrem posar-hi antenes direccionals, que apunten sempre a la mateixa direcció (això vol dir que haurem de tenir visibilitat dels dos punts que volem connectar), unes bones antenes direccionals d’alt guany es poden permetre fer uns quants kilòmetres, recordeu el cas de les antenes fetes amb llaunes de pringles (o de qualsevol producte enllaunat, vegeu la versió original de 2001) i (una mica més moderna) anomenades cantennes i que constitueixen una antena tipus Yagi.
Un altre sistema casolà és fer una paràbola pel nostre encaminador amb paper d’alumini, aquí us expliquen com fer-ho amb un cartró, unes tisores i paper d’alumini (http://ves.cat/hs6w), de la pàgina Free Antennas, presumeixen de guanys importants!
Interferències
Hi ha molts altres dispositius que fan servir el rang de 2,4 ghz: els microones, càmeres de seguretat, dispositius Bluetooth, repetidors de senyal de vídeo, telèfons sense fils, monitoritzadors de nadons, etc.) és una banda de freqüències lliure que molts aparells fan servir, per això si en teniu molts a prop vostre, penseu en fer servir la de 5 ghz (802.11n)
Una pared de Pladur (Cartró-Guix) és un fantàstic aturador del senyal Wi-FI, si sou dins una habitació que les parets són d’aquest material esteu perduts.
Canals
El sistemes WI-FI tenen uns canals de transmissió (1,2,3….13) i de vegades el problema és que d’altres dispositius, per exemple dels veïns, fan servir el mateix canal que nosaltres i això crea interferències i baixa el rendiment. La solució és tan senzilla com anar al nostre encaminador i canviar el nostre canal de transmissió (recordeu que dos canals separats per cinc unitats ja no s’overlapen, p.ex. els canals 2 i 7), els nostres dispositius ja s’adaptaran al canal del nostre punt d’accés.
Repetidors
Si cap de les solucions anteriors ens serveis, podem provar-ho amb repetidors de senyal. Els repetidors de senyal permeten, si els posen en llocs estratègics, ampliar el senyal original (per exemple quan tenim un passadís en forma de L) a base de repetir el senyal original.
Els més moderns ja només necessiten un endoll, però recordeu que siguin compatibles amb el protocol 802.11 del vostre senyal i el sistema de seguretat (WPA2 com a mínim)
Recordeu que podeu anar afegint repetidors, però, com a les cadenes i les baules, la velocitat final serà aquella del punt més feble i que si el posem quan ja quasi no arria senyal, repetirà un senyal dèbil. També recordeu que a mesura que anem afegint repetidors augmenta la latència i disminueix el rendiment total.
PLC
I si tots els sistemes sense fils fallen, podeu fer servir el fil elèctric que teniu a casa amb el sistema PLC (Power Line Communication) que envia el senyal ethernet del vostre encaminador pel cable elèctric, això es fa a altes freqüències que eviten les interferències i permeten velocitats de 300-400 Mbps.
És tan senzill com posar un aparell emissor al costat de l’encaminador connectat amb un cable ethernet i un altre aparell, el receptor, allà on vulguem tenir senyal. Hi han versions de receptors que també són WI-FI, així que tenim un nou punt d’accés WI-FI allà mateix. Cal que l’emissor i el receptor estiguin en el mateix ramal elèctric.